Quan Bob Marley va aconseguir triomfar al Regne Unit i altres estats europeus, gràcies als discs “Burnin’” i “Nutty dread”, el músic jamaicà havia editat ja quatre àlbums d’estudi amb el seu grup d’acompanyament, els Wailers, que van tenir com a components més significatius Peter Tosh (guitarra, piano, òrgan i veu), el qual tindria una carrera independent força important i significativa, i Bunny Livingston (percussió).
“Burnin’”, que conté “Get up, stand up” i “I shot he sheriff”, la qual va versionar el famós guitarrista Eric Clapton, i “Nutty dread”, treball on es troba la cèlebre i bella peça “No woman, no cry”, potser la cançó que la història ha deixat com el tema més popular del compositor jamaicà, van suposar doncs els primers èxits internacional de Bob Marley & the Wailers. Al mateix temps, l’artista caribeny, anomenat des d’alguns sectors com el “Dylan negre”, va expandir la filosofia rastafari, la reivindicació del continent africà o l’admiració pel controvertit emperador etíop Haile Selassie.
Seguidament, en el període d’apogeu popular, l’associació va editar les obres “Rastaman vibration”, amb “War” com a principal reclam; “Exodus”, amb el tema que li dóna títol, a més de “Jamming”, “One love / people get ready” i “Three little birds”, peça que a Espanya va comptar amb un enorme èxit perquè va prendre part en un anunci de texans; “Kaya”, amb la cançó “Is this love”, una de les composicions més comercials del líder rastafari, i “Survival”, que conté la pista “Zimbadwe”, una altra aproximació del músic a Àfrica.
En la part final de la seva trajectòria, Marley va gravar els àlbums “Uprising” i “Confrontation”. En el primer disc hi destaca la sensacional “Redemption song”, penso que la millor cançó que va composar l’autor jamaicà, mentre del segon treball cal significar “Buffalo soldier”. Poc més tard, l’intèrpret va morir per un càncer de pulmó i es va convertir en un dels grans símbols de la música popular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario