En el trànsit entre la dècada dels 70 i el decenni dels 80 del segle XX hi va tenir lloc una transformació política al món molt conservadora, si tenim en compte, per exemple, que el republicà Ronald Reagan va ser elegit president dels Estats Units, la ultraliberal Margaret Thatcher va guanyar les eleccions de primera ministra britànica, el polonès Karol Wojtyla, amb el nom de Joan Pau II, es va convertir en nou papa; el dretà partit del Likud, amb Menahem Begin com a candidat a primer ministre, va vèncer per primer cop en els comicis israelians i a l’Iran es va consumar la revolució islàmica, que va situar l’aitol•lah Rudollah Khomeini al poder.
Aquell període conservador que hi va haver des del punt de vista polític, social i econòmic, també hi va tenir lloc al món de la música pop – rock, quan es van observar factors com el moment àlgid de les radiofòrmules, l’aparició del canal televisiu MVP, l’auge dels vídeos musicals o el corrent de l’anomenada música AOR, a la qual s’hi va unir un gènere com el rock dur, que s’havia caracteritzat per la seva radicalitat o escassa domesticació. S’ha de comentar que aquests aspectes es van produir sobretot durant el segon lustre de la dècada.
Fins it tot, un intèrpret de gran autenticitat com Bruce Springsteen o formacions que havien tingut uns inicis de gran impacte com Dire Straits o The Police, van facturar durant els 80 discs molt comercials i, en alguns cas, força sofisticats i d’excessiva elegància, com en van ser exemple “Born in the USA” i “Tunnel of love”, per part del compositor de New Jersey; “Brothers in arms”, pel que fa al grup encapçalat per Mark Knopfler, o “Synchronicity”, pel que respecta al trio liderat per Sting, que estava a punt d’iniciar la carrera en solitari.
Amb aquest panorama, en una època en què per les emissores de ràdio i els canals de televisió tradicionals només s’emetia un tipus de música molt comercial i accessible, aquelles bandes que cercaven un estil més arriscat i minoritari van haver de refugiar-se en petits segells discogràfics de caràcter independent, amb un protagonisme especial quant a l’empresa The Factory, fundada per Tony Wilson (foto) a Manchester i que va comptar amb grups com Joy Division, New Order, Durruti Column o Happy Mondays.
No hay comentarios:
Publicar un comentario