Dos van ser els grans moviments de la música popular catalana durant el decenni dels anys 70: la nova cançó catalana, que havia aparegut durant la dècada anterior, i l’anomenat rock laietà, corrent que va néixer a la ciutat de Barcelona i que està considerat l’inici del gènere pròpiament rock en llengua catalana.
Pel que fa a la nova cançó, mentre el cantautor de Xàtiva Raimon va consolidar la seva carrera, la qual havia tingut un pes significatiu en el decenni anterior, van triomfar amb força joves intèrprets com l’empordanès Lluís Llach (foto), que es va convertir en un autèntic símbol de la Catalunya del tardofranquisme gràcies a cançons com “L’estaca”, “El bandoler” o “Què tinguis sort”; la mallorquina Maria del Mar Bonet, les barcelonines Núria Feliu i Guillermina Motta o el trio satíric maresmenc la Trinca. Pel contrari, Joan Manuel Serrat, un dels primers components dels Setze Jutges, va iniciar la seva trajectòria en llengua castellana, adaptant versos de poetes com Antonio Machado o Miguel Hernández.
El rock laietà va ser un moviment underground i minoritari nascut als voltants de la Via Laietana barcelonina, on es va fundar al carrer d'Argenteria el local Zeleste, més tard traslladat al barri del Poblenou. Amb influències una mica heterogènies, doncs aquestes podien anar des del flower power fins el moviment glam – en aquella època els diferents mitjans de comunicació no eren tan sofisticats i les noves modes arribaven tard i una mica barrejades –, hi van destacar solistes com el rumber d’origen argentí Gato Pérez, Pau Riba o Jaume Sisa, els dos darrers considerats també com a membres del corrent dels Setze Jutges, i grups com el duo Ia & Batiste, la Companyia Elèctrica Dharma, l’Orquestra Plateria o Màquina.
Durant aquell període, es va portar també a terme el festival Canet Rock, avui de nou en vigència. L’esdeveniment organitzat a la localitat del Maresme, que es va iniciar sota una temàtica folk, més tard es va electrificar i es va convertir en un dels símbols de l’època hippy catalana. En principi, els concerts eren protagonitzats per artistes catalans, encara que posteriorment es van obrir a la resta de l’estat espanyol i finalment també a intèrprets i grups internacionals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario