EVERY GOOD BOY DESERVES FUDGE

Grup: Mudhoney.

Any: 1991.

Formació: Mark Arm, Steve Turner, Matt Lukin i Dan Peters.
Àlbum d’estudi anterior: Mudhoney (1989).
Àlbum d’estudi posterior: Piece of cake (1992).
El millor: segurament, el seu àlbum més cèlebre.
El pitjor: a l’ombra d’altres discs grunge.

El quartet de Seattle Mudhoney va ser una de les principals formacions que van marcar el gènere grunge, encara que el grup liderat per Mark Arm va estar bastant eclipsat per altres bandes del moviment com els supervendes Nirvana i Pearl Jam. “Every good boy deserves fudge” va ser el seu segon àlbum d’estudi i, per a molts experts, el seu cim creatiu, si bé també és veritat que el treball va romandre a l’ombra d’emblemàtiques obres com l’històric “Nevermind”, del conjunt encapçalat pel desaparegut Kurt Cobain, o “Ten”, l’àlbum inicial de la formació comandada per Eddy Vedder. El disc analitzat, malgrat que Mudhoney va intentar que fos editat per una multinacional discogràfica, finalment va ser elaborat pel segell independent de Seattle Sub Pop, empresa que va gravar un munt de treballs de l’era grunge, mentre a l'obra hi destaquen cançons com “Let it slide”, “Into the drink”, “Broken hands", que particularment és la meva preferida, i el tema d’aires punk “Pokin’ around”.