França. El gènere pop – rock va seguir sense arrelar a l’estat veí i la música d’autor, que havien protagonitzat durant la dècada anterior intèrprets com Jaques Brel, Georges Brassens, Georges Moustaki o Léo Ferre, va seguir acaparant el protagonisme. Malgrat tot, hi va tenir lloc un treball força singular anomenat “Rockolection”, en què el cantant Laurent Bouzly, mitjançant una melodia que feia la funció de fil conductor, va incrustar fragments de clàssics com “A hard day’s night”, de The Beatles; “(I can’t get no) satisfaction”, de The Rolling Stones, o “California dreamin’”, de The Mamas & the Papas.
Itàlia. Després de la irrupció, durant el decenni dels 60, de pioners del pop – rock transalpí com Mina, Adriano Celentano o Gianni Morandi, sense oblidar l’èxit de cantautors com Lucio Dalla, dues van ser les principals tendències de la música popular italiana en els anys 70: el rock progressiu i la cançó melòdica. En el primer cas, van destacar els grups Premiata Forneria Marconi i The New Trolls (foto), mentre que en el segon exemple van triomfar intèrprets com Claudio Baglioni, Gianni Bella, Richard Cocciante, Sandro Giaccobe o Umberto Tozzi, que van influir de forma clara cantants com Eros Ramazzotti i Laura Pausini, o fins i tot els artistes espanyols Alejandro Sanz i Sergio Dalma. Finalment, cal significar el cantautor Lucio Battisti, que va brillar gràcies a temes com “La canzone del sole” i molt especialment el hit “Il mio canto libero”.
Alemanya. Al marge del fenomen disco protagonitzat per Boney M, al país centreeuropeu es va consolidar un estil de música molt diferent, l’anomenat krautrock, un gènere, contemporani del període daurat del rock progressiu i simfònic britànic, amb el qual va tenir força similituds, que es va basar en ritmes electrònics i avantguardistes que han suposat una enorme influència pel que fa a sons com l’ambient, el synth pop, el techno i la música de noves tendències tecnològiques actual. Els grups Can, Neu !, Tangerine Dream o Kraftwerk, els més reivindicats, van ser els màxims representants del moviment.
Altres països europeus que van contribuir, durant el decenni dels 70, en expandir la música pop – rock pel vell continent van ser Bèlgica, Grècia i Suècia. Al primer d’aquests estats, en el qual va néixer el mític cantautor Jacques Brel, hi va tenir lloc l’exemple pintoresc de l’intèrpret punk Plastic Bertrand; al país hel•lè van triomfar el cantant melòdic Demis Roussos i el teclista simfònic Papathanassiou Vangelis, tots dos exmembres del grup de rock progressiu Afrodit’s Child, mentre al país escandinau va esclatar el fenomen del quartet de dance pop Abba, grup que ha tingut un capítol propi en aquesta història del rock.
No hay comentarios:
Publicar un comentario