Després de la fúria punk va arribar el més assossegat moviment de la new wave, una moda molt complexa i heterogènia que va comptar amb un important seguiment, sobretot a la Gran Bretanya, però també als Estats Units. Els principals gèneres del corrent van ser el postpunk, en alguns casos amb les seves característiques de tipus gòtic i sinistre; els nous romàntics i el gèlid synth pop, que en moltes ocasions es va fusionar amb el primer dels estils.
El postpunk pot ser considerat el primer clar exemple de rock independent i alternatiu, doncs moltes de les bandes que el van representar, van gravar els seus discs mitjançant petits segells discogràfics. Entre els diferents grups, dels quals molts van utilitzar una música tecnificada, cal significar formacions que havien transitat pel punk rock, com The Boomtown Rats, Magazine o The Stranglers; que van formar part del cèlebre segell The Factory, com van ser els casos de Durruti Column, Joy Division o la seva prolongació New Order; que havien adoptat una estètica gòtica, com van ser els exemples de The Cure o Siouxsie & the Banshees, o que s’havien decantat clarament pel tecno pop, entre les quals cal significar Dépéche Mode o Ultravox (foto).
La moda dels nous romàntics va estar molt influenciada, en general, pel glam rock, que hi va tenir lloc una dècada abans, i, en particular, per alguns dels seus més cèlebres representants, David Bowie i el líder de Roxy Music Bryan Ferry, que llavors van viure un ressorgiment de la seva popularitat. El gènere va estar caracteritzat per la gran importància que es va donar a la imatge, a vegades superior a la pròpia música, de fet, una cosa que ja havia tingut lloc durant l’era glam. Els principals conjunts del corrent van ser sobretot Duran Duran i Spandau Ballet, destacant també formacions com ABC, Adam & the Ants, Culture Club, Wham !, duo encapçalat per George Michael, i més tard, els noruecs A – Ha.
El synth pop, conegut a Espanya com a tecno pop, va estar molt influenciat per moviments com el rock progressiu, el krautrock alemany, sobretot pel que fa a grups com Can o Kraftwerk, o artistes avantguardistes de la dècada anterior com l’exmembre de Roxy Music Brian Eno, productor de la trilogia berlinesa de Bowie i un dels pioners de la música ambient. En un període d’auge de teclats, sintetitzadors i caixes de ritme, que van deixar en un segon pla el tradicional pop – rock elèctric basat en guitarra, baix i bateria, van triomfar bandes com les ja significades The Cure, Dépéche Mode, New Order, Stranglers i Ultravox, a més de conjunts com els nous romàntics Duran Duran, Echo & the Bunnymen, Eurythmics, The Human League, Orchestral Manouvres in the Dark, Pet Shop Boys, Simple Minds, Soft Cell o Yazoo.
La new wave va suposar també una època daurada per al heavy metal, amb les consolidacions del grup australià AC / DC i del conjunt californià Van Halen, i l’èxit de la formació alemanya Scorpions i de bandes britàniques com Deff Leppard, Iron Maiden, Mötorhead, Rainbow o Whitesnake. Igualment, hi va tenir lloc la irrupció a Europa dels estils caribenys de l’ska i el reggae, amb la significació de Madness i The Specials, en el primer cas, o The Police i UB 40, en el segon cas, sense oblidar un revival mod mitjançant el trio The Jam o el quartet The Pretenders.
Mentrestant, als Estats Units van seguir triomfant grups que havien marcat el punk novaiorquès, com Blondie, Talking Heads o Television, als quals es van unir les bandes The Cars, apareguda a la ciutat de Boston, a l’estat de Massachussets, i B 52’s, fundada a la localitat d’Athens, a l’estat del sud de Georgia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario