En plena efervescència punk, va sorgir a la localitat de Crawley el grup The Cure, encara que l’èxit i la popularitat no van tenir lloc fins l’època marcada pel postpunk, quan la banda es va erigir en una de les principals formacions del rock gòtic i sinistre.
En un principi, el grup va estar format per músics com Robert Smith (veu i guitarra), indiscutible líder, únic membre fix i principal compositor del conjunt britànic; Porl Thompson (guitarra), Michael Dempsey (baix) i Lol Tolhurst (bateria i teclats). Amb el pas dels anys, The Cure es va convertir pràcticament en una eina personal d’Smith, fet que no va impedir, però, que homes com Simon Gallup (baix) o Roger O’Donnell (teclats) fossin en algun moment components més o menys estables.
La primera etapa de la banda anglesa va estar presidida pels àlbums d’estudi “Three imaginary boys”, amb un cover del “Foxy lady” de Jimi Hendrix; “Seventeen seconds”, amb el senzill “A forest”, i “Faith”, amb el tema “Primary” com a pista principal. Durant el mateix període, The Cure va editar el primer treball recopilatori, “Boys don’t cry”, on es troben els seus primers tres singles: “Killing an arab”, la fantàstica peça de títol homònim, un dels grans clàssics de la formació, i “Jumping someone else’s train”.
El quart àlbum del conjunt britànic, “Pornography”, primer top 10 en gran format de The Cure i amb la inclusió de la cançó “The hanging garden”, va significar el començament de l’etapa més popular del grup liderat per Smith. A continuació es van gravar les obres “The top”, que compta amb el tema “The caterpillar”; “The head on the door”, un dels seus moments àlgids, gràcies a pistes com “Close to me”, “A night like this” i molt especialment “In between days”, i “Kiss me, Kiss me, kiss me”, número tres a les llistes britàniques i amb peces com “Catch” o “Why can’t i be you ?”.
Des del punt vista de la crítica, “Disintegration”, el seu vuitè àlbum d’estudi i també número tres al Regne Unit, va suposar el cim creatiu de la banda de Crawley. En el disc, una de les grans obres de la dècada dels 80, hi figuren temes com “Pictures of you”, “Lovesong”, “Lullaby” i “Fascination street”. Posteriorment, abans d’obrir un parèntesi important, el grup va gravar “Wish”, el seu primer i únic número u a la Gran Bretanya, que va extreure com a senzill el popular i alegre “Friday i’m in love”, a més de “High” i “A letter to Elise”.
Els quatre darrers treballs de la formació anglesa, “Wild mood swings”, “Bloodflowers”, “The Cure” i “4:13 dream”, malgrat que es van vendre força bé, formen part ja de l’època de decadència de la trajectòria de The Cure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario