Més o menys una dècada més tard de tenir-hi lloc l’època daurada del glam rock, va aparèixer al Regne Unit el corrent dels nous romàntics, que s’hi va veure molt influenciat, sobretot mitjançant estrelles com David Bowie i Bryan Ferry, líder del grup Roxy Music, que van protagonitzar el moviment que va marcar el primer lustre del decenni dels 70 de la història de la música rock i que a inicis dels anys 80 van passar de nou per una brillant etapa.
Les principals característiques dels nous romàntics van ser la gran importància que es va donar a la imatge, que en ocasions semblava tenir més rellevància que la pròpia música; l’ús exhaustiu del maquillatge, que va deixar un aspecte molt glamurós en els representants de la moda; un tipus de música bastant comercial i accessible, moltes vegades a través del gènere del synth pop; la profunda elaboració dels seus vídeos, en un període àlgid pel que fa a aquesta temàtica, i la presència d’artistes, cantants sobretot, però també altres membres del grup, que cuidaven profundament el seu aspecte físic, destacant en aquest exemple George Michael, líder del duo Wham !, que posteriorment va tenir una triomfant carrera en solitari, o els diferents components del quintet Duran Duran.
Els principals grups del moviment, a diferència d’altres estils de l’època, gens molestos per a la primera ministra britànica Margaret Thatcher, van ser A - Ha, sorgit de la freda Noruega i amb l’èxit “Take on me”; ABC (foto), que va triomfar gràcies al hit “The look of love”; Adam & the Ants, plataforma del líder que més tard va actuar com a solista; Culture Club, aparent grup de laboratori encapçalat per l’ambigu i peculiar Boy George; Wham !, com ja s’ha indicat amb la presència del carismàtic George Michael, o les dues bandes més famoses del gènere: Duran Duran i Spandau Ballet.
D’una banda, Duran Duran és recordada com la formació estel•lar del gènere, fonamentalment gràcies als àlbums “Rio”, “Seven and the ragged tiger” i “Notorious”, i un dels grups més populars, en línies generals, de la new wave, mentre la seva primera dissolució va originar els conjunts Arcadia i Power Station, aquest amb el vocalista nord-americà Robert Palmer. D’altra banda, Spandau Ballet va destacar pels treballs “Journeys to glory” i “Diamond”, encara que després el conjunt es va decantar per un soul – pop molt elegant, net i sofisticat, fet ben notori en el disc supervendes “True”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario