Després de coincidir en una actuació del grup punk The Sex Pistols a Manchester, el guitarrista i teclista Bernard Sumner i el baixista Peter Hook van decidir fundar la formació Warsaw, a la qual s’hi van incorporar més tard el cantant Ian Curtis i el bateria Stephen Morris. La banda, que va canviar el seu nom pel de Joy Division, va cridar l’atenció de l’empresari Tony Wilson, que la va contractar pel seu segell discogràfic alternatiu The Factory.
Curtis, afectat d’epilèpsia i amb greus problemes anímics, fonamentalment per les dificultats que aleshores estava passant amb la seva parella, va confeccionar unes lletres depressives, torturades i profundament pessimistes que es van convertir en un dels signes d’identitat de Joy Division, que va fer-se amb un lloc estel•lar en l’escena postpunk, període en què el grup va fer un ús important dels sintetitzadors.
“Unknown pleasures”, un dels millors àlbums de la història de la música pop – rock, va suposar el debut en gran format del quartet britànic, que abans havia gravat el single “Transmission”. En el treball, una de les obres més reivindicades al llarg del temps, s’hi troben temes com “Disorder”, “Insight”, “She’s lost control”, “Shadowplay” o l’extraordinària “New dawn fades”, de la qual anys més tard New Order en va fer un fantàstic cover.
Seguidament, el conjunt de Manchester va gravar el seu segon i darrer àlbum d’estudi, “Closer”, una altra gran obra, encara que per mi una mica inferior al seu treball inicial. Del disc cal significar cançons com “Isolation”, “A means to an end” o la magnífica “Twenty-four hours”, si bé en una edició superior es va incloure el popular tema “Love will tear us apart”, el gran èxit comercial del grup, amb una desolada lletra en què Curtis expressava els seus problemes conjugals.
Quan Joy Division es preparava per efectuar la seva primera gira per als Estats Units, Curtis es va llevar la vida. Sumner, que es va convertir en el nou vocalista; Hook i Morris, a més de la teclista Gillian Gilbert, nòvia de Bernard, van formar New Order, que va deixar enrere els postulats sinistres i va adoptar una música electrònica i ballable, molt pròpia de la seva nova residència: l’illa d’Eivissa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario