lunes, 22 de junio de 2015

HISTÒRIA DE LA MÚSICA ROCK: MADNESS




L’època del canvi de dècada dels 70 als 80 va ser un període de revivals, doncs durant aquells anys hi van haver els del rock’n roll, el moviment mod o la música ska, que aleshores va passar per un dels moments àlgids pel que fa al seu èxit al Regne Unit, fonamentalment per la tasca que va realitzar el segell discogràfic independent 2 Tone, que va produir bandes com The Specials, Bad Manners o Madness.

De totes les formacions de 2 Tone, aquella que va acabar tenint un èxit més important va ser Madness, grup sorgit al districte londinenc de Camden Town que va tenir com a components més representatius Graham Suggs McPherson (veu), Chris Foreman (guitarra), Mark Bedford (baix), Daniel Woodgate (bateria i percussió), Mike Barson (teclats i piano) i Lee Thompson (saxofon i percussió). El conjunt anglès va tenir un extraordinària popularitat a la Gran Bretanya, especialment amb el single “House of fun”, que es va enfilar fins el lloc més alt de les llistes de vendes, però en canvi va tenir escassa repercussió a l’altra banda de l’Atlàntic.

L’època daurada de la formació londinenca, que com altres bandes de l’època va denunciar les polítiques dretanes, conservadores i liberals de la primera ministra Margaret Thatcher, va estar marcada pels àlbums “One step beyond”, amb la festiva cançó que li dóna títol i “My girl”, penso que la millor peça de la seva trajectòria; “Absolutely”, “7”, “The rise and fall”, del qual hi forma part “Our house”, un dels seus temes més populars i certa obertura en el mercat dels Estats Units, i “Keep moving”, que d'alguna forma ja assenyalava la decadència.

Els treballs “Mad not mad” i “The Madness”, gravats ja en plena crisi del grup, van completar la discografia del període clàssic del conjunt britànic, el línies generals una de les grans formacions del corrent de la new wave. Després de l’àlbum de títol homònim, el conjunt de Londres ho va deixar estar, però tornaria més tard en una etapa en què ha destacat l’obra “The liberty of Norton Folgate”, la qual ha estat aclamada per la crítica especialitzada. 

No hay comentarios: