Def Leppard. Banda formada a la localitat de Sheffield per Joe Elliott (veu), Steve Clark (guitarra), Pete Willis (guitarra), Rick Savage (baix) i Rick Allen (bateria), Def Leppard va ser una de les formacions cabdals de la english new wave of heavy metal. El grup va triomfar massivament, sobretot als Estats Units, mitjançant els àlbums “Pyromania” i “Hysteria”, mentre que, posteriorment, el conjunt britànic es va acostar a un tipus de música més comercial i accessible, proper a l’estil AOR, que va certificar les seves enormes vendes a l’altra banda de l’Atlàntic.
Guns & Roses. Grup sorgit a Los Angeles en un període en què el heavy metal ja havia deixat enrere la seva època daurada. La formació encapçalada pel cantant Axl Rose i el guitarrista Slash, va comptar igualment amb el també guitarrista Izzy Stradlin, el baixista Duff McKagan i el bateria Steve Adler. El quintet va aconseguir un espectacular èxit, tant des del punt de vista de la crítica com del públic, gràcies al treball “Appetite for destruction”, el seu àlbum de debut, però més tard es va iniciar un període molt problemàtic i inestable, fonamentalment pels enfrontaments i les fractures internes, que finalment van desembocar en la dissolució.
Judas Priest. Grup integrat, pel que fa a un dels seus períodes inicials, per Rob Halford (veu), KK Downing (guitarra), Glenn Tiptor (guitarra), Ian Hill (baix) i John Hinch (bateria). Malgrat que el conjunt establert a Birmingham va fer acte d’aparició a finals de la dècada dels 60, i per tant va ser contemporani de bandes pioneres del hard rock com els cèlebres Led Zeppelin, el gran triomf de la formació anglesa no va tenir lloc fins el decenni dels 80, durant l’edat d’or del heavy Metal. El carisma del seu vocalista, els espectaculars concerts en viu i discs com “British steel” o “Screaming for vengeance”, van motivar que es convertís en dels grups de més èxit i amb més seguidors de l’època.
Metallica (foto). Banda supervendes fundada a la gran urbs de Los Angeles pel cantant James Hertfield i el bateria danès Lars Ulrich, als quals es van unir el guitarrista Dave Mustaine, futur líder de Megadeth, i el baixista Ron McGovney. El grup californià, amb un estil molt dur, accelerat, potent, enèrgic i salvatge, es va convertir en un dels màxims abanderats de gèneres com el thrash metal o l’speed metal, sobretot amb l’edició del treball “Master of puppets”, un disc molt aclamat per la crítica. Posteriorment, el quartet, que ha comptat amb cinc números u a la llista de Billboard d’àlbums, va suavitzar i assossegar la seva música, fet que els hi va proporcionar nous seguidors, però va defraudar alguns fans de l’etapa inicial.
Rainbow. Després de la separació de la llegendària banda Deep Purple, el seu guitarrista, el virtuós Ritchie Blackmore, va fundar la formació Rainbow, que en un primer moment va comptar amb el carismàtic Ronnie James Dio com a vocalista, a més del baixista Craig Graber, el bateria Gary Driscoll i el teclista Mickey Lee Soule. Amb el pas del temps, el grup es va convertir en una eina molt personal de Blackmore, que va canviar constantment el personal, i es va apropar a paràmetres més AOR i comercials. La reagrupació de la formació clàssica de Deep Purple va originar un parèntesi en la trajectòria de Rainbow.
Scorpions. Conjunt alemany que va comptar com a homes clau amb el cantant Klaus Meine i el guitarrista Rudolph Schencker, amb els quals inicialment van ingressar el també guitarrista Michael Schencker, germà menor de Rudolph; el baixista Lothar Haimberg i el bateria Wolfgang Dziony. El grup va comptar amb un gran èxit, tant a la dècada dels 70 com la dels 80, quan va facturar himnes com “I rock you like a hurricane” o la balada multiradiada “Still loving you”.
Sepultura. Formació brasilera fundada a la ciutat de Belo Horizonte pels germans Cavalera, Max (veu i guitarra) i Igor (bateria), als quals van acompanyar Jairo Guedes (guitarra) i Paulo Jr. (baix). Després de triomfar al seu país natal, la banda sud-americana, amb un so duríssim, salvatge i estrident, que el va situar com un dels grans grups dels radicals gèneres del thrash metal i l’speed metal, va aconseguir un gran èxit, mitjançant treballs com “Chaos AD” o l’ètnic “Roots”, a llocs com els Estats Units, la Gran Bretanya, Europa continental, l’est d’Àsia o Austràlia. Sepultura va entrar en certa crisi amb la marxa de Max, que va formar Soulfly, mentre que Paulo Jr. és actualment el seu únic membre original.
Van Halen. Els germans Eddy i Alex van Halen, guitarrista i bateria respectivament, van formar el grup que porta el seu cognom a la localitat californiana de Pasadena. Els altres dos integrants clàssics de la banda van ser el baixista Michael Anthony i el carismàtic vocalista David Lee Roth, que va competir amb Eddy com a líder del quartet, fins el punt que es van trencar les relacions entre tots dos, motivant la marxa del cantant. En la trajectòria de Van Halen cal significar una versió de l’himne dels Kinks “You really got me” i l’àlbum supervendes “1984”, que conté el hit “Jump”, en què Eddy es va erigir també en un excel•lent teclista.
Whitesnake. David Coverdale, tercer i últim vocalista de Deep Purple, va ser el líder de la banda britànica, que també va comptar amb altres dos excomponents de la mítica formació anglesa, el bateria Ian Paice i el teclista Jon Lord. La formació inicial va ser composta per Coverdale, els guitarristes Bernie Marsden i Mick Moody, el baxista Neil Murray i el bateria David Dowle, arribant més tard músics emblemàtics com el bateria Cozy Powell i els virtuosos de la guitarra Steve Vai i Adrian Vandenbergh. Com tants altres conjunts que van marcar el període estel•lar del heavy metal, posteriorment Whitesnake va oferir un estil força més accessible, fet que els va acostar a un públic més ampli.
No hay comentarios:
Publicar un comentario