Dinosaur Jr. Trio format a l’estat de Massachussets pel cantant i guitarrista J Mascis, el baixista Lou Barlow i el bateria Murph, va ser un grup capdavanter del rock alternatiu dels anys 80 i va suposar una enorme influència per a diferents bandes indies del decenni dels 90. Després de gravar els aclamats àlbums “You’re living all over me” i “Bug”, tots dos amb aportacions de noise rock, va arribar la crisi que va deixar Mascis com a únic integrant original, període en què Barlow va fundar la formació Sebadoh. Posteriorment, ja durant la dècada dels 90, es tornarien a unir els tres membres fundadors.
The Housemartins. Quartet anglès fundat a la localitat de Hull per Paul Heaton (veu), Stan Cullimore (guitarra), Norman Cook (baix) i Hugh Whitaker (bateria), va col•laborar en el retorn del protagonisme del pop – rock elèctric al Regne Unit. Grup de curt historial, doncs només va gravar dos àlbums d’estudi, va triomfar amb cançons com “Happy hour”, “Me and the farmer”, “Built” o “Caravan of love”, mentre va comptar amb una imatge de veïns corrents, molt allunyada del glamur dels nous romàntics, i va atacar amb ironia, humor i sarcasme les polítiques ultraliberals de la primera ministra britànica Margaret Thatcher. Després de la dissolució, Heaton va formar The Beautiful South, per seguir més tard en solitari, i Cook es va convertir en Fatboy Slim.
Hüsker Dhü. Trio fundat a la localitat de Saint Paul, a l’estat de Minnesota, pel cantant i guitarrista Bob Mould, el baixista Greg Norton i el bateria Grant Hart, formació inalterable fins a la desaparició del grup, el més important i popular en la història de l’escassament accessible gènere del hardcore, en el qual hi va introduir el factor melòdic. Hüsker Dhü, conjunt que va compartir estat i època amb The Replacements, va aconseguir un important èxit amb el treball “New day rising” i va exercir una inqüestionable influència en bandes alternatives nord-americanes dels anys 90.
My Bloody Valentine. Banda irlandesa creada a Dublín per Kevin Shields (guitarra i veu), Bilinda Butcher (veu i guitarra), Debbie Googe (baix) i Coln O’Ciosoig (bateria). El quartet, influenciat pel mític grup novaiorquès The Velvet Underground i gran exponent de la moda del shoegazing, en què els conjunts, aparentment aliens al públic, actuaven mirant fixament el terra, va passar fonamentalment a la història per l’elogiada obra “Loveless”, un disc hipnòtic i densament atmosfèric, amb aportacions noise, caracteritzat pel perfeccionisme que li va voler atorgar Shields, fins el punt que la resta de la formació en va quedar fins el capdamunt de les obsessions del seu líder. Després de l’àlbum, una de les grans gravacions de la història de l’indie rock, el grup irlandès va obrir un llarguíssim parèntesi.
The Replacements (foto). Com el trio Hüsker Dhü, The Replacements, banda integrada per Paul Westenberg (veu), Bob Stinson (guitarra), Tommy Stinson (baix) i Chris Mars (bateria), va tenir la ciutat de Minneapolis com a centre neuràlgic. Amb un estil menys endurit que el grup liderat per Bob Mould, el quartet, que va utilitzar gèneres com el garage rock i el punk rock, va ser un dels primers conjunts amb caràcter alternatiu de la història i va aconseguir certa celebritat mitjançant els aclamats àlbums “Let it be” i “Tim”. Les marxes de Bob Stinson i Mars van originar la decadència, en un període en què Westenberg va agafar clarament les regnes del grup.
Ride. Quartet fundat a la ciutat universitària d’Oxford per Mark Gardener (veu i guitarra), Andy Bell (veu, guitarra, piano i harmònica), futur membre del mediàtic conjunt Oasis; Steve Queralt (baix) i Laurence Colbert (bateria). Banda caracteritzada per una important irregularitat i per una trajectòria força inestable, doncs ha tingut ja dues separacions, va aconseguir el seu punt àlgid amb el psicodèlic i hipnòtic àlbum “Nowhere”. El grup, que va es va apuntar al moviment del shoegazing, va estar bastant influenciat pels dublinesos My Bloody Valentine.
No hay comentarios:
Publicar un comentario