El grup REM va ser fundat a la localitat d’Athens, a l’estat meridional de Georgia, com a quartet, integrat pel cantant Michael Stipe, el guitarrista Peter Buck, el baixista Mick Mills i el bateria Bill Berry. La formació es va mantenir inalterable fins després de la confecció del seu desè àlbum “New adventures in hi – fi”, en què Berry va abandonar i va deixar el conjunt com a trio.
Banda caracteritzada per un rock de caire clàssic americà, amb particularitats de tarannà alternatiu, bastant influïda per la llegendària formació californiana The Byrds, els començaments de REM es van trobar emmarcats en ambients i circuits independents, en un període en què el grup realitzava actuacions en espais íntims i reduïts i en el qual va editar els aclamats àlbums “Murmur” i “Reckoning”, que la crítica no dubta en considerar-los del millor de la seva extensa discografia.
Després de l’edició dels igualment valorats treballs “Fables of the reconstruction” i “Lifes rich pagent”, el quartet va aconseguir superar els cercles purament alternatius amb “Document”, la primera de les seves obres que va assolir el top 10 de Billboard i en què es troben dos dels seus clàssics: “Finest worksong” i “In the end of the world as we know it (and i feel fine)”. La tendència va continuar amb “Green”, un disc de reivindicació ecologista, que va deixar una mica enrere les lletres críptiques i el qual va mostrar signes comercials a través de peces com “Pop song 89”, “Stand !” i “Orange crush”.
Després d’una esgotadora gira de presentació de “Green”, la formació nord-americana va obrir un parèntesi que va tancar amb la gravació del supervendes “Out of time”, número u a les dues bandes de l’Atlàntic i el seu primer èxit significatiu a la Gran Bretanya. El disc no va posar d’acord els crítics, doncs mentre alguns pensaven que definitivament REM s’havia convertir en una banda comercial, altres creien que el quartet continuava amb una essència similar a la dels temps anteriors. L’àlbum va extreure cançons com la multiradiada “Loosing my religion”, la sensacional “Near wild heaven” i la pràcticament bubblegum “Shiny happy people”.
“Automatic for the people”, que conté temes com l’emotiva “Everybody hurts” i la popular “Man of the moon”, va recuperar els elogis i les aclamacions de la totalitat dels mitjans de comunicació especialitzats, sense que això impedís que l’àlbum fos de nou número u tant als Estats Units com al Regne Unit. Tanmateix, va ser un cas aïllat perquè la crítica, i aquest cop amb força unanimitat, va acollir de forma negativa els següents treballs del grup, “Monster”, que es va alçar de nou en el punt més alt tant del rànquing nord-americà com del britànic, i “New adventures in hi – fi”, número u al Regne Unit.
Després de la marxa de Berry, REM va iniciar una lenta decadència fins a la seva dissolució, marcada pels àlbums “Up !”, “Reveal”, “Around the sun”, “Accelerate” i “Collapse into now”; la progressiva pèrdua de popularitat al seu país i, pel contrari, la continuïtat d’un èxit important a la Gran Bretanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario