El cantant i guitarrista Black Francis, personatge tan carismàtic com certament histriònic; la cantant i baixista Kim Deal, el guitarrista Joey Santiago i el bateria David Lovering van fundar a Boston el grup indie Pixies, que es va estrenar amb l’EP “Come on pilgrim”, que va rebre importants elogis per part de la crítica especialitzada.
En la trajectòria clàssica del quartet de Massachussets, dues van ser les constants: el seu èxit a la Gran Bretanya, on sempre va comptar amb un públic fidel i lleial, i l’ostracisme als Estat Units, el seu país, on cap dels seus àlbums va aconseguir situar-se en el top 50 de la llista de Billboard. Malgrat això, la seva influència en bandes indies nord-americanes de la dècada dels 90 va ser inqüestionable.
El primer àlbum del grup, “Surfer Rosa”, és un dels millors treballs del decenni dels 80. L’obra, un dels grans debuts de la història de la música rock, conté extraordinàries cançons, entre les quals sobresurten “Gigantic”, interpretada per Deal, amb una tornada trepidant i un dels seus temes més accessibles, i la fantàstica “Where is my mind ?”, probablement la millor peça de la seva trajectòria i present en la banda sonora del film de David Fincher “El club de la lucha”, concretament en l’escena final.
“Doolittle”, el segon àlbum de la formació nord-americana, està considerada pels mitjans de comunicació especialitzats la seva obra mestra, encara que personalment, reconeixent que es tracta d’un treball excel•lent, el considero inferior i més irregular que el seu disc anterior. En l’àlbum, una de les grans fites del rock alternatiu de tots els temps, es troben cançons com la frenètica “Debaser” o les magnífiques “Here comes your man” i “Monkey gone to heaven”, aquesta de caràcter ecologista.
A “Doolittle” es van evidenciar les diferències entre Francis i Deal, que va tenir un protagonisme menor en l’obra que aquell que havia exercit a “Surfer Rosa”, fins el punt que la baixista va fundar un conjunt paral•lel, The Breeders, en el qual també va intervenir la seva germana bessona Kelley Deal. A pesar de les dificultats, el grup de Boston va gravar, abans de la separació, dos treballs més: “Bossanova”, que conté el tema “Velouria”, i “Trompe le monde”.
Arran de la dissolució, després de la qual Francis es va llançar en solitari, en una carrera força elogiada per la crítica, Pixies es va erigir en un grup de culte per a l’audiència indie, propiciant aquest fet la seva aparició en diferents festivals alternatius d’arreu del món, com per exemple el Primavera Sound de Barcelona, encara que la formació va trigar un munt d’anys en gravar un nou àlbum, “Indie cindy”, el seu èxit més important als Estats Units i sense la presència de Deal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario