Sense ànim de voler exagerar, és possible que si grups tan emblemàtics com The Beatles, pel que fa a la seva etapa de maduresa, i The Rolling Stones haguessin aparegut a finals dels anys 70 o durant la totalitat de la dècada dels 80, haurien estat considerades bandes independents o alternatives.
Durant els inicis dels 80, formacions que cercaven el risc o un tipus de música allunyat dels paràmetres més comercials, es van haver de refugiar en segells discogràfics independents, mentre que les seves cançons només sonaven en emissores de ràdio molt minoritàries. Grups pertanyents a l’etapa dominada pel postpunk es poden considerar els primers conjunts anomenats alternatius, entre els quals es trobaven, per citar els més populars, Echo & the Bunnymen i Joy Division, que va ser una de les bandes punteres del segell The Factory fundat per Tony Wilson a Manchester; o The Cure i Dépéche Mode, formacions que van acabar aconseguint una important celebritat, molt més enllà dels ambients indies.
Més tard, durant el segon lustre de la dècada, període en què la música més comercial va assolir cotes inimaginables anys enrere, en el moment àlgid d’ens com el canal MTV, van sorgir, tant a la Gran Bretanya com als Estats Units, una sèrie de bandes que van representar la primera edat d’or del rock alternatiu i també una enorme influència pel que fa a les formacions que, ja durant el decenni dels 90, van convertir el gènere en un fenomen pràcticament de masses, mitjançant gèneres com el grunge o el brit pop.
Pel que fa als grups apareguts al Regne Unit, cal destacar molt especialment el quartet The Smiths, que va tornar a posar de plena actualitat el pop – rock elèctric, després d’anys de preponderància de teclats, caixes de ritme i sintetitzadors que van marcar el synth pop, sense oblidar els diferents conjunts que van protagonitzar el noise rock, com els escocesos The Jesus & Mary Chain o els irlandesos shoegazing My Bloody Valentine, o de l’anomenada escena Madchester, amb els exemples de Happy Mondays, The Stone Roses i New Order, continuïtat de Joy Division que ja ha comptat amb un capítol propi en aquesta història del rock.
Quant a les bandes fundades als Estats Units, que van comptar amb més èxit a la Gran Bretanya i altres estats europeus que no pas al seu país, cal significar formacions com Dinosaur Jr. (foto), Hüsker Dhü, The Replacements, Pixies, REM i els noise Sonic Youth, aquests tres darrers, grups clau en l’explosió indie dels anys 90 i conjunts que van acabar aconseguint un públic ampli i heterogeni durant la seva etapa d’auge, encara que pel que fa al decenni dels 80, les seves actuacions es reduïen en espais d’aforament limitat i a circuits purament alternatius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario