Hi va haver un moment, potser a causa dels escàndols que van tenir lloc durant l’era marcada pel punk, que una bona part de la música pop – rock, aquella més popular i comercial, va ser intensament domesticada, amb característiques marcades per la pulcritud, la sofisticació, l’elegància i la seva escassa perillositat. Aquest fet va començar a tenir lloc a finals de la dècada dels 70, però es va consolidar clarament durant el decenni dels 80.
L’anomenada música AOR, sigles que en anglès signifiquen adult oriented rock, va aparèixer en el marc de l’auge de les radiofórmules de la freqüència modulada i es va potenciar amb el naixement del canal de televisió MTV, en un període en què cercar a les emissores radiofòniques una cançó de tipus alternatiu, allunyada dels paràmetres més comercials, es va convertir en tota una odissea.
Les principals característiques de l’estil AOR van ser una classe de música elegant i sofisticada, una producció cuidada i perfeccionista, tornades potents i espectaculars, la interpretació per part de músics competents i virtuosos, molts d’ells forjats en estudis de gravació, i per temes accessibles i aptes per a tota classe de públics, encara que destinats, com el seu nom ho indica, a un públic adult i madur.
Les principals bandes AOR, totes elles fundades als Estats Units, van ser, per ordre alfabètic, Boston, que va interpretar el clàssic “More than a feeling”; Foreigner, cèlebre per la balada pop “I want to know what love is”; Journey (foto), fundada per músics que van col•laborar amb Carlos Santana i potser la formació més clàssica del gènere; Reo Speedwagon, que va triomfar amb la cançons “Keep on loving you” i “Take it on the run”, de l’àlbum “Hi infidelity”, i Toto, que va editar peces de gran repercussió en l’època com “Hold the line” o “Africa”.
Curiosament, un gènere tan radical, indomable i enèrgic com el heavy metal es va unir, pel que respecta al segon lustre de la dècada dels 80, a la moda AOR, mitjançant conjunts ja consolidats, com Aerosmith, Def Leppard, Rainbow o Whitesnake, o noves formacions pertanyents a l’anomenat hair rock, estil molt influenciat pel glam, com Bon Jovi, Europe, Mötley Crüe i Poison.
No hay comentarios:
Publicar un comentario