Bon Jovi. Jon Bon Jovi, un cantant amb una imatge més propera a la d’un grup de pop comercial que no pas a la d’una banda de heavy metal, va fundar a Nova Jersey el quintet que porta el seu cognom juntament amb el guitarrista Richie Sambora, el baixista Alen John Such, el bateria Tico Torres i el teclista David Bryan. El conjunt nord-americà, un dels màxims exponents del hair rock, estil també conegut en algun sector com heavy de perruqueria, va vendre un munt de discs amb àlbums som “Slippery when wet”, segurament el seu moment àlgid, i “New Jersey”, mitjançant peces AOR caracteritzades per tornades potents i passionals. Arran d’un parèntesi, Bon Jovi i Sambora van tenir experiències en solitari.
Boston. Grup format a la ciutat de Machassussets pel guitarrista, teclista, productor i enginyer de so Tom Schols, al qual es van unir el cantant Brad Delp, el guitarrista Barry Goudreau, el baixista Sib Hashian i el bateria Fron Sheehan. La formació, amb uns mètodes de producció molt avançats i sofisticats, va triomfar espectacularment mitjançant cançons com “Peace of mind”, “Don’t look back”, “Amanda” o el supervendes “More than a feeling”, un dels inqüestionables clàssics de la moda AOR.
Foreigner. Banda fundada pels músics anglesos Mick Jones (guitarra), excomponent de Smooky Mooth, i Ian McDonald (guitarra), exintegrant de King Crimson, i el cantant novaiorquès Lou Gramm, completant la formació inicial Ed Gagliardi (baix), Dennis Elliott (bateria) i Al Greenwood (piano i sintetitzadors). El grup va tenir un enorme èxit comercial durant les dècades dels 70 i 80, època en que va gravar el molt venut single “I want to know what the love is”, una síntesi de les característiques AOR, sobretot pel que fa a la seva potent tornada.
Journey. Dos excol•laboradors de l’efectista guitarrista mexicà Carlos Santana, el cantant i teclista Gregg Rolie i el també guitarrista Neal Schon, únic membre fix del conjunt californià, van crear a San Francisco el grup Journey, el qual va comptar també amb George Tickner (guitarra), Ross Valory (baix) i Aynsley Dunbar (bateria). La banda, que va alternar l’AOR amb el rock progressiu i el jazz rock, va ser una associació amb una gran quantitat tant de defensors com de detractors, mentre va triomfar amb temes de gran èxit comercial com “Don’t stop believin’”, “Open arms”, “Separate ways” o “Who’s crying now ?”.
Reo Speedwagon. Formació integrada per Terry Luttrell (veu), Gary Richrath (guitarra), Gregg Philbin (baix), Alan Gratzer (bateria) i Neal Doughty (teclats). El quintet va tenir el seu punt àlgid amb la confecció de l’àlbum “Hi infidelity”, treball on es troben les balades “Take it on the run” i “Keep on loving tou”, aquesta última un dels singles més venuts del seu període i autèntic clàssic AOR. Després d’una dècada dels 70 i un primer lustre dels anys 80 extraordinaris, va arribar la decadència.
Toto (foto). Grup fundat pel vocalista Bobby Kimball i competents músics formats en estudis de gravació: Steve Lukather (guitarra), David Hungate (baix), Jeff Porcaro (bateria), Steve Porcaro (teclats) i David Peach (teclats). El sextet, que va tenir una etapa fantàstica entre finals dels anys 70 i la primera meitat del decenni dels 80, va triomfar gràcies a hits com “Hold the line” i “Africa”, aquest últim pertanyent a l’àlbum “Toto IV”, el seu treball de llarga durada de més èxit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario