Segons un important número d’experts, la
música pop – rock a Catalunya, especialment pel que fa a aquella interpretada
en llengua catalana, està passant en aquest segle XXI pel millor moment de la
seva història, tot i que altres entesos sempre podran reivindicar l’underground
laietà de la dècada dels 70 o argumentar que en l’actual escena musical hi ha massa de folk - pop i escassos casos de rock tradicional.
Si hi ha algun grup que cal ressaltar de la
música escrita en català durant aquesta època, es tracta d’una formació que no
ha estat fundada a Catalunya, sinó que va tenir els seus orígens a les illes
Balears i més concretament a la ciutat de Palma de Mallorca: Antònia Font (foto). La
banda, que ha marcat una gran influència, ha comptat amb el singular geni creatiu
de Joan Miquel Oliver i ha editat excel·lents àlbums com “Alegria”, “Taxi”, “Batiscafo
katiuskas” o “Lamperetes”.
Alguns anys més tard, a la ciutat de
Barcelona, van aparèixer dos grups que igualment han marcat una etapa molt important
en l’escena catalana dels darrers temps, com són els casos dels Amics de les
Arts, en una trajectòria que ha anat clarament, pel que fa a l’apartat
qualitatiu, de menys a més, i Manel, que es va convertir en un autèntic fenomen
de masses arran de la confecció del treball “Els millors professors europeus”,
el seu àlbum inicial.
Altres bandes significatives del pop – rock portat
a terme a Catalunya els últims anys han estat tres grups que van iniciar la
seva trajectòria utilitzant la llengua anglesa: Mishima, Love of Lesbian i
Sidonie. La formació encapçalada per David Carabén va usar després el català,
mentre els conjunts liderats per Santi Balmes i Marc Ros van optar més tard pel
castellà.
Igualment, cal destacar altres grups com Blaumut, Els
Catarres, La Iaia, Oques Grasses o Txarango i solistes com l’excomponent de
l’Último de la Fila Quimi Portet, el mateix Oliver, Raül Fernández Refree, Jaume
Pla Mazoni, Carles Sanjosex, Joan Dausà, Joan Colomo, Núria Graham, Sílvia
Pérez Cruz, exintegrant de Las Mijas, o Joana Serrat, la cantant indie per
excel·lència de la música popular realitzada a Catalunya la darrera dècada.
Finalment, Catalunya està experimentant una
època brillant pel que respecta als festivals: a celebracions ja veteranes com
els empordanesos de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, o de Porta Ferrada, a
Sant Feliu de Guíxols, esdeveniments heterogenis que dediquen part del seu programa
al rock, s’han consolidat l’electrònic Sònar i el BAM de les festes
barcelonines de la Mercè, l’alternatiu Primavera Sound s’ha convertit en una de
les organitzacions estel·lars del continent europeu, ha aparegut el Cruïlla,
primer a Mataró i més tard a Barcelona, i ha retornat l’històric Canet Rock, a
la localitat del Maresme.
