Entre les avantguardes que van sorgir al Regne Unit durant el segon lustre del decenni dels 60 del segle XX es trobava el rock de caire progressiu i simfònic, dues tendències que van transcórrer molt unides, però que també comptaven amb alguna diferència, doncs l’estil progressiu estava molt influenciat, per exemple, pel rock psicodèlic i la improvisació típica del jazz, mentre el simfònic tenia les seves arrels, lògicament, en la música clàssica.
Altres característiques del gènere van ser la utilització de noves tecnologies com els sintetitzadors, l’elevat minutatge de les cançons, l’extrema elaboració de les lletres, la perícia tècnica dels músics, els llarguíssims desenvolupaments instrumentals, algunes obres certament pretensioses, una música molt intel·lectualitzada i una autèntica dèria pels àlbums de tipus conceptual. Les principals bandes del corrent van ser King Crimson, Nice, Atomic Rooster, Yes, Iron Butterfly (foto), el trio Emerson, Lake & Palmer, Genesis, Jethro Tull o els Pink Floyd posteriors a Syd Barrett.
Després de passar per una extraordinària època entre finals dels anys 60 i bona part de la dècada dels 70, el rock progressiu i simfònic van entrar en una important decadència amb la irrupció de l’explosiu punk rock, estil que es trobava a les antípodes i en el qual van trobar racer els grans damnificats de la greu crisi econòmica que s’havia iniciat l’any 1973 i que va tenir un gran impacte a la Gran Bretanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario