Les principals característiques de la música psicodèlica, que va ser un dels principals gèneres que van marcar la ruptura musical durant el segon lustre del decenni dels anys 60 del segle XX, tant als Estats Units com a la Gran Bretanya, i que va estar estretament vinculat amb la contracultura hippy, van ser la llarga durada de les cançons, unes lletres críptiques i abstractes, una densa atmosfera en els concerts, la influència de ritmes exòtics, sobretot aquells que arribaven de l’Índia, o la relació amb les substàncies al·lucinògenes com l’LSD.
El principals representants del rock psicodèlic van ser grups que es van saber adaptar als nous temps, com The Beatles, The Beach Boys o The Byrds; bandes genuïnes del flower power, com The Grateful Dead, Jefferson Airplane, Country Joe & the Fish, Quicksilver Messanger Service, Big Brother & the Holding Company o Jimi Hendrix Experience; formacions avantguardistes britàniques, com Pink Floyd, Soft Machine o Caravan, o el quartet californià The Doors.
Tot i que l’època àlgida del gènere va tenir lloc durant els anys 60 del passat segle, la psicodèlia ha tingut diversos revivals, sobretot a finals de la dècada dels 80, amb el fenomen madchester i conjunts com Happy Mondays, New Order, The Stone Roses o The Charlatans, o ja al decenni dels 90, en plena expansió de l’indie rock, amb representants com el compositor nord-americà Beck o la banda escocesa Primal Scream.
A la foto, Syd Barrett, el primer líder de Pink Floyd.
No hay comentarios:
Publicar un comentario