El grup britànic Yes va passar de manera
especial a la història, a part de per ser una de les principals bandes de rock
progressiu, per haver tingut excel·lents músics com els guitarristes Peter
Banks i Steve Howe, el baixista Chris Squire, els bateries Bill Bruford i Alan
White i els teclistes Tony Kaye, Rick Wakeman i Geoff Downes, a més d’un cantant
del carisma de Jon Anderson, substituït per un breu període per Trevor Horn.
El grup va ser fundat pel quintet Anderson, Banks,
Squire, Bruford i Kaye i aviat va ser cèlebre la seva rivalitat amb el trio
Emerson, Lake & Palmer, en un període en què Yes va saber sobreposar-se a
les marxes de components emblemàtics com Banks, l’espectacular Wakeman i, fins
i tot, durant un petit lapse de temps, del seu líder Anderson, que va formar un
duo amb el teclista grec Vangelis.
A diferència d’altres conjunts de rock
progressiu i simfònic, Yes va continuar triomfant durant l’explosió del punk
rock, etapa en què els seus components es van vanagloriar de vendre més discs
que les bandes de la nova moda, però, això si, a través d’una música molt més
comercial, semblant a la que van tenir dos grups sorgits del seu entorn: Asia i
el duo The Bangles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario