Si donem un cop d’ull en com estava el món, i no només pel que fa al món de la música, a finals dels 60, i de quina manera es va transformar a principis dels 80, realment sembla sorprenent que en un lapse de temps tan curt hi pogués haver un canvi tan significatiu.
Els anys 60, sobretot quant al seu segon lustre, va ser una època convulsa, malgrat que llavors es va viure, tant als Estats Units com a Europa, un període de bonança econòmica i benestar. A Amèrica hi van tenir lloc la lluita dels negres pels drets civils, mitjançant mítics líders com Martin Luther King, i va aparèixer el moviment hippy (foto), amb una important incidència en el món musical amb l’adveniment del rock psicodèlic i que es va caracteritzar, entre altres fets, per la seva oposició radical a la guerra del Vietnam. A Europa hi van haver dos moviments fonamentals: el Maig Francès, que va transcórrer l’any 1968 i que va fer trontollar el mateix estat encapçalat pel llegendari general Charles de Gaulle, o la Primavera de Praga, el mateix any 1968, en un intent del poble txec per humanitzar, que no eliminar, el comunisme.
Després dels anys 70, presidits per la profunda crisi econòmica derivada del desmesurat augment del preu del petroli, arran de la guerra àrabo-israeliana de Yom Kippur, i també per actes terroristes a països com Alemanya, Espanya o Itàlia, la situació va canviar substancialment. Posteriorment al pas de gèneres musicals com el rock progressiu, molt influenciat per la psicodèlia, el rock dur, el glam o el punk, una conseqüència de la carestia econòmica, hi van tenir lloc fets inofensius com la fundació del canal MTV, la comercialització radical de la música que s’emetia a la majoria d’emissores radiofòniques o un tipus de cançó inofensiva, controlada, domesticada i moltes vegades insulsa.
Què va canviar durant aquella època al món ? Doncs en tenim bastants exemples: als Estats Units va guanyar les eleccions el molt conservador polític republicà Ronald Reagan, a la Gran Bretanya va triomfar en els comicis la ultraliberal Margaret Thatcher, a l’Iran va esclatar la revolució contra el tirànic règim del xa Reza Palhevi, que va acabar desembocant en l’estat teocràtic de Khomeini, i a Israel, per primer cop des de la fundació de l’estat hebreu, els laboristes van haver de cedir el poder al conservador Likud, aleshores liderat per Menahem Begin. Tampoc podem obviar que molts dels progres i hippys de finals dels 60, van canviar radicalment el seu ideari, encara que molts han continuat amb la “careta” fins els nostres dies. En definitiva, el planeta va deixar enrere tots els anhels de progressisme i llibertat i va entrar en el post-modernisme, basat en allò políticament correcte.
Els anys 60, sobretot quant al seu segon lustre, va ser una època convulsa, malgrat que llavors es va viure, tant als Estats Units com a Europa, un període de bonança econòmica i benestar. A Amèrica hi van tenir lloc la lluita dels negres pels drets civils, mitjançant mítics líders com Martin Luther King, i va aparèixer el moviment hippy (foto), amb una important incidència en el món musical amb l’adveniment del rock psicodèlic i que es va caracteritzar, entre altres fets, per la seva oposició radical a la guerra del Vietnam. A Europa hi van haver dos moviments fonamentals: el Maig Francès, que va transcórrer l’any 1968 i que va fer trontollar el mateix estat encapçalat pel llegendari general Charles de Gaulle, o la Primavera de Praga, el mateix any 1968, en un intent del poble txec per humanitzar, que no eliminar, el comunisme.
Després dels anys 70, presidits per la profunda crisi econòmica derivada del desmesurat augment del preu del petroli, arran de la guerra àrabo-israeliana de Yom Kippur, i també per actes terroristes a països com Alemanya, Espanya o Itàlia, la situació va canviar substancialment. Posteriorment al pas de gèneres musicals com el rock progressiu, molt influenciat per la psicodèlia, el rock dur, el glam o el punk, una conseqüència de la carestia econòmica, hi van tenir lloc fets inofensius com la fundació del canal MTV, la comercialització radical de la música que s’emetia a la majoria d’emissores radiofòniques o un tipus de cançó inofensiva, controlada, domesticada i moltes vegades insulsa.
Què va canviar durant aquella època al món ? Doncs en tenim bastants exemples: als Estats Units va guanyar les eleccions el molt conservador polític republicà Ronald Reagan, a la Gran Bretanya va triomfar en els comicis la ultraliberal Margaret Thatcher, a l’Iran va esclatar la revolució contra el tirànic règim del xa Reza Palhevi, que va acabar desembocant en l’estat teocràtic de Khomeini, i a Israel, per primer cop des de la fundació de l’estat hebreu, els laboristes van haver de cedir el poder al conservador Likud, aleshores liderat per Menahem Begin. Tampoc podem obviar que molts dels progres i hippys de finals dels 60, van canviar radicalment el seu ideari, encara que molts han continuat amb la “careta” fins els nostres dies. En definitiva, el planeta va deixar enrere tots els anhels de progressisme i llibertat i va entrar en el post-modernisme, basat en allò políticament correcte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario