Encara que durant els anys 70, fonamentalment per les aparicions de l’AOR i les ràdios FM, ja hi van tenir lloc anticipis del que anava a succeir, no va ser fins als 80 quan la música de caràcter comercial i la considerada independent en van separar clarament, fet al qual hi van ajudar la consolidació de les ràdio-fórmules o l’aparició del canal MTV.
Des de diferents sectors s'assenyalen les diferents bandes del postpunk com aquelles que van inaugurar l’anomenat rock alternatiu. Grups com Bauhaus, Cabaret Voltaire, The Cure, Echo and the Bunnymen, The Fall, Happy Mondays, Joy Division, New Order, Public Image Limited, Stranglers, Syouxsie and the Banshees o The The, amb una música poc accessible per al gran públic i amb una actitud favorable a restar al marge de les multinacionals discogràfiques, van mantenir-se en un sector independent, lluny de l’escena més comercial, i van fitxar per petits segells discogràfics, com va ser el cas de l’empresa The Factory, a Manchester.
La gran majoria de formacions del postpunk, per no dir totes, van utilitzar abastament els sintetitzadors i les noves tecnologies, però paradoxalment el principal grup indie dels 80, i amb una gran influència cap a conjunts alternatius de finals del decenni i de la dècada dels 90, en va ser el quartet The Smiths (foto), encapçalat pel cantant Morrissey, amb una carrera en solitari posterior força popular, i el guitarrista Johnny Marr. L’excel·lent àlbum “The queen is dead” va ser el principal llegat de la seva curta existència.
A finals de la dècada van fer acte d’aparició, o van aconseguir certa popularitat, algunes de les principals bandes del rock alternatiu dels anys 90, com van ser els casos de les formacions nord-americanes REM, Sonic Youth, Pixies, Red Hot Chili Peppers o Nirvana, aquests últims principals abanderats del grunge, que marcaria gran part del decenni següent. Mentrestant, al Regne Unit, hi tenia lloc el moment àlgid de l’escena Manchester, amb The Stone Roses i els ja citats Happy Mondays i New Order.
Des de diferents sectors s'assenyalen les diferents bandes del postpunk com aquelles que van inaugurar l’anomenat rock alternatiu. Grups com Bauhaus, Cabaret Voltaire, The Cure, Echo and the Bunnymen, The Fall, Happy Mondays, Joy Division, New Order, Public Image Limited, Stranglers, Syouxsie and the Banshees o The The, amb una música poc accessible per al gran públic i amb una actitud favorable a restar al marge de les multinacionals discogràfiques, van mantenir-se en un sector independent, lluny de l’escena més comercial, i van fitxar per petits segells discogràfics, com va ser el cas de l’empresa The Factory, a Manchester.
La gran majoria de formacions del postpunk, per no dir totes, van utilitzar abastament els sintetitzadors i les noves tecnologies, però paradoxalment el principal grup indie dels 80, i amb una gran influència cap a conjunts alternatius de finals del decenni i de la dècada dels 90, en va ser el quartet The Smiths (foto), encapçalat pel cantant Morrissey, amb una carrera en solitari posterior força popular, i el guitarrista Johnny Marr. L’excel·lent àlbum “The queen is dead” va ser el principal llegat de la seva curta existència.
A finals de la dècada van fer acte d’aparició, o van aconseguir certa popularitat, algunes de les principals bandes del rock alternatiu dels anys 90, com van ser els casos de les formacions nord-americanes REM, Sonic Youth, Pixies, Red Hot Chili Peppers o Nirvana, aquests últims principals abanderats del grunge, que marcaria gran part del decenni següent. Mentrestant, al Regne Unit, hi tenia lloc el moment àlgid de l’escena Manchester, amb The Stone Roses i els ja citats Happy Mondays i New Order.
No hay comentarios:
Publicar un comentario