Grup: Blur.
Any: 1993.
Formació: Damon Albarn, Graham Coxon, Alex James i Dave Rowntree.
Àlbum d’estudi precedent: Leisure (1991).
Àlbum d’estudi posterior: Parklife (1994).
El millor: Blur va entrar en el brit pop.
El pitjor: no va ser un èxit espectacular.
Els inicis del quartet britànic Blur, ben constatats a “Leisure”, el seu àlbum de debut, es trobaven emmarcats en l’anomenat estil shoegazing, però amb el seu segon treball, “Modern life is rubbbish”, el grup liderat per Damon Albarn va decidir anar a les arrels del pop anglès, és a dir als anys 60, i col·laborar en el començament de la moda brit pop, en la qual llavors també entraven Oasis i Suede. El disc, en el qual la banda va utilitzar també la psicodèlia, va tenir una clara influència de la mítica banda The Kinks, en general, i del seu líder Ray Davies, en particular, al qual Albarn va emular quant a l’humor i la ironia que hi va desprendre. Malgrat que els disc va ser aclamat per la crítica, no va suposar un gran èxit comercial, com tampoc els tres singles que en va extreure: “For tomorrow”, la cançó més popular, “Chemical world” i “Sunday, sunday”.
Any: 1993.
Formació: Damon Albarn, Graham Coxon, Alex James i Dave Rowntree.
Àlbum d’estudi precedent: Leisure (1991).
Àlbum d’estudi posterior: Parklife (1994).
El millor: Blur va entrar en el brit pop.
El pitjor: no va ser un èxit espectacular.
Els inicis del quartet britànic Blur, ben constatats a “Leisure”, el seu àlbum de debut, es trobaven emmarcats en l’anomenat estil shoegazing, però amb el seu segon treball, “Modern life is rubbbish”, el grup liderat per Damon Albarn va decidir anar a les arrels del pop anglès, és a dir als anys 60, i col·laborar en el començament de la moda brit pop, en la qual llavors també entraven Oasis i Suede. El disc, en el qual la banda va utilitzar també la psicodèlia, va tenir una clara influència de la mítica banda The Kinks, en general, i del seu líder Ray Davies, en particular, al qual Albarn va emular quant a l’humor i la ironia que hi va desprendre. Malgrat que els disc va ser aclamat per la crítica, no va suposar un gran èxit comercial, com tampoc els tres singles que en va extreure: “For tomorrow”, la cançó més popular, “Chemical world” i “Sunday, sunday”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario