FASES DE LA MÚSICA POPULAR: L’ESCLAT DE DETROIT

En un període, el transcorregut entre finals de la dècada dels 60 i inicis del decenni dels 70, dominat per l’experimentació psicodèlica, el rock progressiu, el rock dur o diferents avantguardes, com la que va fusionar el jazz amb el rock, va tenir lloc a Detroit un estil caracteritzat per un so cru, rudimentari, primitiu i salvatge.

Durant la dècada dels 60, la gran urbs de l’estat de Michigan va estar dominada pel segell discogràfic Motown, presidit per Berry Gordy i mitjançant solistes i grups com Marvin Gaye, un adolescent Stevie Wonder, The Four Tops, Martha & the Vandellas, Smokey Robinson & the Miracles, The Supremes o The Temptations, que van utilitzar gèneres com rytm & blues, soul, pop i funk.

Les característiques de la música que va sorgir a finals dels 60 a la ciutat del motor van ser radicalment diferents: va suposar com un retorn a les arrels del rock, però amb trets força més contestataris, crus i endurits. Les principals bandes del moviment van ser MC5 (Motor City Five), formació de curta durada, però amb una trajectòria clau i intensa, i els Stooges, grup que va tenir com a cantant i líder el salvatge i peculiar Iggy Pop (foto), que posteriorment, de la mà de David Bowie, va comptar amb una important carrera en solitari.

Tant MC5 com els Stooges, com també va succeir amb una altra intèrpret sorgida a Detroit, Patti Smith, van ser claus per a l’aparició, durant el segon lustre dels 70, del punk rock.