Entre finals dels 60 i inicis dels 70, mitjançant bandes com Led Zeppelin, Deep Purple o Black Sabbath, va aparèixer el hard rock, molt influït pel blues rock de formacions britàniques com Cream, Small Faces, The Who o The Yardbirds, grup en el qual es va formar Jimmy Page, líder, guitarrista i compositor dels Zeppelin.
El heavy metal podríem dir que és una derivació endurida, i no tan influenciada pel blues, del rock dur, doncs a través de conjunts com Motörhead, l’estil es va acostar més a postulats punk. El gènere, que va tenir en el grup australià AC / DC la seva banda més popular, es va caracteritzar pels estripats crits dels vocalistes, la distorsió i l’estridència de les guitarres elèctriques o la contundència de baixos i bateries.
El Regne Unit, en allò que es va conèixer com a new wave of english heavy metal, va ser el principal escenari durant l’auge del corrent, durant els anys 80, mitjançant grups com Deff Leppard, Iron Maiden (foto), potser el grup més popular del període, Judas Priest, els ja citats Motörhead, Rainbow, Schoolsgirls, Saxon o Whitesnake. No obstant, als Estats Units també hi van sorgir conjunts cabdals del moviment com els californians Van Halen, així com els ja veterans Aerosmith o Poison, que van abanderar l’anomenat glam metal. Igualment cal destacar altres bandes, aparegudes a l’Europa continental, com els alemanys Scorpions o els espanyols Barón Rojo.
A finals dels 80, el gènere va derivar cap a dos sectors antagònics: d’una banda, va tenir lloc l’anomenat “heavy de perruqueria”, molt comercialitzat i domesticat, amb grups com Bon Jovi o els suecs Europe, i d’altra banda, amb la radicalització de bandes com Anthrax, Megadeth, Metallica, els brasilers Sepultura o Slayer, van originar-se estils salvatges com trash metal, death metal o black metal.
No hay comentarios:
Publicar un comentario