Si quan ens referíem al rock independent dels anys 80, parlàvem d’un gènere minoritari i poc accessible, tot això va canviar amb els 90 i va ser essencialment degut a l’històric àlbum “Nevermind”, editat pel trio Nirvana l’any 1991. El grup encapçalat pel malaguanyat Kurt Cobain va ser el principal exponent del gènere grunge, sorgit a la ciutat de Seattle al finals dels 80 i consolidat durant el primer lustre dels 90. “Nevermind”, el segon treball de la formació, va tenir unes vendes espectaculars gràcies a temes com “Come us you are” i sobretot “Smells like teen spirit”, una autèntic himne de la generació X.
Arran de l’impacte del disc, el rock indie va deixar de ser un corrent totalment allunyat de les masses per convertir-se en un fenomen capaç d’arribar a un important número de consumidors. No és estrany, doncs, d’una banda, que les grans discogràfiques es disputessin les diferents bandes alternatives i, d’altra banda, que grups com els ja experts Pixies, Red Hot Chili Peppers, REM o Sonic Youth, a més d’altres formacions grunge com Pearl Jam i Soundgarden, venguessin una quantitat de discs que hauria semblat inversemblant alguns anys abans.
A més de les formacions ja significades, el món de la música es va poblar d’altres intèrprets alternatius que van marcar la dècada. Pel que fa als Estats Units, van triomfar Beck Hansen, Pavement, Smashing Pumpkins (foto) o Wilco, que aleshores es trobava en els seus inicis countrys. Quant a la Gran Bretanya, al marge del brit pop, van brillar PJ Harvey, Belle and Sebastian, The Chemical Brothers, Porstishead, Primal Scream, The Prodigy, Radiohead o Travis. Mentrestant, en altres països, van destacar la islandesa Bjork, els australians Nick Cave and the Bad Seeds, els irlandesos My Bloody Valentine i els espanyols Australian Blonde, Los Planetas o Sexy Sadie.
La moda independent va omplir el planeta de diversos festivals de temàtica indie, entre els quals es poden destacar el d’Austin, a l’estat nord-americà de Texas; el Lallopalooza, itinerant per vàries localitats dels Estats Units; els de Dorset i Glastonbury, a la Gran Bretanya; el de Roskilde, a Dinamarca, o pel que fa a l’estat espanyol, el de Benicàssim, al País Valencià, o el Primavera Sound, a Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario