Sam Cooke. Referent de molts intèrprets soul del segon lustre del decenni dels 60, com Marvin Gaye, Wilson Picket o Otis Redding, va triomfar mitjançant cançons, la majoria compostes per ell mateix, com “You send me”, “Chain gang”, “Bringing it in home to me” o la famosa “Wonderful world”. Va ser assassinat, només amb 33 anys, en un motel quan es trobava al cim de la seva carrera.
Ben E. King. Membre del grup The Drifters, va ser precursor i protagonista de la millor època de la música soul. Malgrat comptar amb una extensa i àmplia discografia com a intèrpret i compositor de la Tamla Motown, gran part de la seva celebritat li deu al clàssic “Stand by me”, una de les peces més versionades en la història de la música rock. Una altra de les seves cançons més recordades es “Spanish Harlem”, que va comptar amb un cover d’Aretha Franklin.
Wilson Picket. Integrant de la formació The Falcons i posteriorment estrella cabdal de l’era estel•lar de gènere soul, Pickett va passar essencialment a la història per tres clàssics de la música afroamericana dels anys 60: “Land of the 1000 dances”, “In the midnight hour” i “Mustang Sally”.
Percy Sledge. Aquest cantant d’Alabama i figura del segell Atlantic va comptar amb una etapa excel•lent que va coincidir amb l’era daurada del soul, període en què va interpretar la famosa “When a man loves a woman” i l’excel•lent “The dark side of the Street”
Dionne Warwick. Artista protegida del famós i triomfant equip compositor format per Burt Bacharach i Hal David, va interpretar temes del duo com “I say a little prayer”. Com Aretha Franklin, després d’un fantàstic decenni dels 60, va patir un període força irregular durant els anys 70 i a la dècada dels 80 va comptar amb un revival, presidit pel hit “Heartbreaker”, escrit pel trio The Bee Gees, aleshores de plena moda.
Stevie Wonder (foto). En tres parts força diferenciades es pot dividir la carrera artística d’aquest músic: la primera, quan era una figura adolescent de la Tamla Motown, en una etapa en què era conegut com a Little Stevie; la segona, marcada per la maduresa d’àlbums plenament autònoms com “Talking book”, “Innervisions” o l’íntim “Songs of the key of life”, i la tercera, presidida per un període molt comercial en què per exemple va gravar l’ensucrada cançó principal de la pel•lícula “The woman in red”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario