Marvin Gaye es va convertir durant els començaments del decenni dels 60 en una de les grans estrelles de la discogràfica Tamla Motown, fundada a Detroit per Berry Gordy. A diferència d’altres artistes del segell, Gaye va ser capaç de desmarcar-se una mica de les estrictes directrius de Gordy per traçar una carrera bastant autònoma.
No obstant, per a Gordy una cosa era la realització d’una trajectòria més o menys independent i una altra ben diferent era optar per un estil totalment personal de l’intèrpret, fet que va tenir lloc quan aquest va decidir, en plena efervescència del Black Power, quan es va intensificar la lluita pels drets civils dels negres als Estats Units, i de protestes contra la guerra del Vietnam, gravar discs de caire social i polític, etapa que va arribar a la seva màxima expressió amb l’edició el 1971 de l’àlbum “What's going on”.
El treball, que la història l’ha deixat com l’obra més emblemàtica de la discografia de Gaye, no va agradar gens a Gordy, que el considerava poc comercial i excessivament polititzat, però afortunadament el desig Marvin va prevaler i es va acabar sortint amb la seva. El disc va ser un extraordinari èxit, tant pel que fa la crítica, que el considera un dels millors àlbums de la història de la música popular, com pel que respecta al públic.
El primer lustre de la dècada dels 70, en què també cal significar l’àlbum “Let’s get it on”, gravat l’any 1973, va ser el més destacat en la trajectòria de l’artista nord-americà, però aviat es va presentar una etapa més irregular i inestable, en la qual va tenir importants addiccions amb les drogues, pel qual fet va tornar a la seva residència familiar, on les discussions amb el seu pare van ser dures i continuades. En una d’elles, Gaye va trobar la mort arran d’un tret del seu progenitor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario