Si el capítol anterior d’aquesta història del rock va estar dedicat a Aretha Franklin, proclamada com a reina del soul, aquest escrit es troba referit a Otis Redding, designat com el rei del gènere que va marcar la música afroamericana durant el segon lustre de la dècada dels 60.
Nascut a l’estat de Geòrgia, al sud dels Estats Units, i seguidor del desaparegut cantant Sam Cooke, mitjançant una veu immensa, profunda, passional i extraordinària, va triomfar plenament com una de les grans estrelles del segell Stax, fundat a la ciutat de Memphis, a l’estat de Tennessee. L’èxit de Redding no només hi va tenir lloc pel que fa al públic de raça negra, sinó que va arribar a sectors de població blanca, un fet molt sorprenent en aquella Amèrica escassament global del decenni dels 60. La seva aclamada versió de l’”(I can’t get no) satisfaction”, de The Rolling Stones, o l’actuació al festival hippy de Monterey van ser dos clars exemples d’unir ponts entre les dues principals ètnies del país.
La curta, però intensa i decisiva trajectòria musical de Redding, que va escriure la majoria dels seus èxits, va estar marcada per cançons com “These arms of mine”, el seu primer hit; “Respect”, de la qual en va fer un cover Franklin, o “Try a little tenderness”, en un període en què van editar-se els àlbums “Pain of my heart”, “Otis blue”, “The soul album”, “Dictionary of soul” i “King and queen”.
En el cim de la seva popularitat, convertit en una inqüestionable estrella, i quan només tenia 26 anys, Redding va trobar la mort en un accident aeri a l’estat de Wisconsin. Pocs dies més tard, va sortir a la venda l’històric àlbum “The dock of the bay”, que va extreure el seu gran clàssic, “(Sittin’ on) the dock of the bay”, que es enfilar fins el lloc més alt del rànquing nord-americà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario