Es pot parlar d’altres cantants negres, com Diana Ross, la líder del trio The Supremes, i Dionne Warwick, l’artista predilecta dels compositors Burt Bacharach i Hal David, i també es poden anomenar vocalistes blanques, com les desaparegudes Janis Joplin i Cass Elliot, aquesta última integrant del quartet The Mamas & the Papas, però segurament la millor veu de la música popular de la dècada dels 60 va ser la d’Aretha Franklin.
Com era habitual en la majoria dels cantants afroamericans de l’època, Franklin es va iniciar en la música gospel, en un període en què d’adolescent acompanyava a l’església el seu pare, que exercia de reverend. Més tard, l’artista nascuda a la ciutat de Memphis, bressol del rock’n roll i una de les urbs decisives en l’explosió del soul, va signar per la discogràfica Columbia, però no va aconseguir el triomf definitiu fins que va ser fitxada pel segell Atlantic, amb el qual va gravar l’àlbum “I never loved a man (the way i love you)”, el seu primer gran èxit.
L’època estel•lar de la cantant nord-americana, durant el segon lustre del decenni dels 60, quan va ser proclamada com la reina del soul, va estar marcada pel treball ja descrit en el paràgraf anterior, a més d’”Aretha arrives !”, “Lady soul”, “Aretha now !” i “Soul’ 69”, en una etapa en què va brillar alguna composició pròpia, com “Think”, però que bàsicament va triomfar mitjançant versions que, a través de la seva espectacular i apassionada veu, prenien un altre aire, com van ser els casos de “Respect”, d’Otis Redding; “(You make me feel) a natural woman”, de Carole King i Gerry Goffin; “I say a little prayer”, de Bacharach i David; “Spanish Harlem”, de Ben E. King; “Eleanor Rigby”, dels beatles John Lennon i Paul McCartney, o “(I can’t get no) satisfaction”, dels stones Mick Jagger i Keith Richard.
En la dècada dels 70, una vegada el soul havia entrat en decadència i havia lliurat el testimoni de la música afroamericana al funk, Franklin va entrar en un període marcat per la irregularitat, certa crisi i una important inestabilitat, factors dels quals en va sortir d’alguna manera el 1980 gràcies a l’àlbum “Aretha”. Seguidament, va tenir lloc una altra època clau de la seva trajectòria, en què per exemple la cantant, una de les que més discs ha vengut en la història de la música popular dels Estats Units i guanyadora d’un munt de premis Grammy, va protagonitzar un duo amb l’estrella pop George Michael.
No hay comentarios:
Publicar un comentario